Emiliano Valdeolivas, joglar actual, va recitar diversos poemes clàssics, musicats per ell, entre els quals hi eren diversos romanços de la Edat Mitjana i un tros del Cantar del mío Cid, exactament el Cantar de las Bodas, altres del Renaixement, com , altres del Romanticisme i altres de l’Edat Contemporània, com el burlesc poema ”A una nariz” o els poemes més moderns de Gabriel Celaya i Gloria Fuertes, escriptors i poetes contemporanis. També ens ha fet una demostració de les tècniques que utilitzaven els joglars per a “enganxar” al públic, com deixar un tros amb intriga i després continuar-ho o, fer bromes amistoses. Finalment va recitar un sonet de Blas de Otero, musicat per ell, anomenat “El labio con el que escribo”.
L’Emiliano anava vestit amb una camisa i uns pantalons negres i uns mocassins foscos, també duu una barba que li dóna un aire respectuós i seriós, però en quant a caràcter va ser un home bastant agradable i simpàtic. Duia una guitarra acústica amb la qual va acompanyar la seva veu.
La veu del senyor Valdeolivas era molt potent, greu i tenia diversos registres, veu de baríton, amb la qual recitava poesies d’una manera agradable, amena i activa, amb la qual es va poder apreciar la qualitat dels poemes dins d’una embriagadora veu, molt senzilla i relaxant.
Aquesta activitat va ser realitzada durant la Setmana de Sant Jordi, dins la Biblioteca Comarcal de Blanes.
Giorgio Bonassi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada